Contacte i informació sobre Slow Food Vallès Oriental: slowfoodvallesoriental@gmail.com
Si vols fer-te soci clica aquí

dilluns, 25 de gener del 2010

Filosofia Slow Food


Un nou model, per un nou sistema alimentari.

Bo, Net i Just.


Carlo Petrini, president d'Slow Food Internacional, editava cap a l'any 2007 el seu llibre titulat Bo, Net i Just. Val a dir, que aquest llibre, ha servit de punt de referència per al Moviment Slow Food i jo m'atreviria a dir que és un nou tractat de cuina i alimentació per al segle XXI. Però, al marge de definicions i opinions personals, crec que val la pena explicar el contingut d'aquest i els objectius que sens dubte són força trencadors amb la dinàmica actual dels sistemes alimentaris del món.


Certament, Petrini, contextualitza i fa un anàlisi força crític del model liberal i del sistema capitalista com a “garants” de l'erradicació de la fam al món o bé de la creació d'un sistema alimentari basat en la gran distribució sense tenir en compte els paràmetres locals o els sistemes agrícoles i alimentaris de cada territori. D'esquerra a dreta, el model de la que jo anomeno distribució-massa ha prevalgut en els nostres sistemes alimentaris i els nostres sistemes agrícoles quasi de manera aclaparadora. A més, amb la consolidació a partir dels acords de Bretton Woods de les estructures financeres de l'FMI i Banc Mundial, han creat un suport logístic i econòmic trascendental per a la mundialització d'un model, el liberal.


I és que esquerra i dreta, no han tingut diferències en aquest camp, de fet, el sistema soviètic ha estat sempre el gran referent de la industrialització i homogeneïtzació de la producció agrícola massiva -només cal recordar els soviètics koljozniki, granges col·lectivitzades destinades a produir industrialment- i que havia guanyat gran prestigi internacional. Aquest model, evidentment, obviava la preocupació per la biodiversitat, per la proximitat en la producció i la distribució agrària, i pel medi en el seu conjunt. Aquest model, ens ha portat actualment a una situació d'atzucac. Grans experts internacionals, també Petrini, posen en dubte la viabilitat del model desenvolupista-liberal, i més tenint en compte les grans conseqüències que comporta i comportarà el canvi climàtic. És doncs, un model desgastat, que ha saturat o esgotat en molts casos els sistemes naturals del món i que toca transformar amb urgència.


Petrini, davant d'aquesta situació, encara un model basat en dos eixos; proximitat en la producció i desenvolupament de la biodiversitat. La producció agrària ha de tornar a recuperar la importància social que té en els nostres cicles vitals, i això només es pot fer amb el suport d'una xarxa de restauradors i de productors que apostin per un model de proximitat, perquè com diu Petrini, el món ja disposa d'una bona capacitat per alimentar-se, el què cal és millorar la seva distribució i promoure la producció local. Per cert, per molt curiós que sembli, el país del MacDonalds, Kentucky Fried Chicken etc., els EEUU, són un model de referència en l'actualitat d'aquest model que proposa l'autor, de fet, el mercat de l'alimentació ecològica ocupa un espai d'un 20% del total del consumidors americans, i disposa d'una xarxa d'agricultors mol potent anomenada Community Supported Agriculture, que ha aconseguit apropar el consumidor final a l'agricultura a través d'aquests comitès als quals disposen d'establiments arreu del país i d'una xarxa de compra per internet. Tot un paradigma no? Jo penso que no és una casualitat, és una causalitat.


Per a seguir amb les propostes de Petrini, aquest proposa crear una xarxa de productors, restauradors i consumidors finals, a diverses escales, tot tenint en compte els valors de la qualitat, o sigui tenir cura del producte, que sigui net, o sigui que sigui just amb les seves formes de transport, i just, o sigui que no contempli cap mena d'injustícia en la seva producció i que tingui en compte les realitats locals. I em paro en el tema de la producció local, perquè penso que és aquí on rau la importància del projecte Petrini i el d'Slow Food. Tant Petrini com Slow Food, proposen un model basat en la producció local, tenint en compte les varietats locals – sempre més adaptables als sistemes agrícoles i naturals locals-, per contra d'aquest model industrial d'alimentació basat en poques varietats tant en el gust com en els productes. Això és possible, ja he posat un exemple en el cas de les Community Supported Agriculture, i a més suposa un estalvi energètic descomunal i la


millora dels nostres medis naturals, així com també suposa un estalvi econòmic, ja que la proximitat dels productes que han format part del nostres sistema alimentari abans, ara o des de fa un temps, significa sempre un estalvi considerable en la distribució i en la producció. Només cal repensar i recuperar aquest model que hem anat apartant de les nostres vides simplement pel fet de ser més productius i de poder tenir a l'abast tot en tot moment.


Per tant, el llibre de Petrini és l'evidència de que el nostre model alimentari canvia, i canvia tot allò que ens envolta, ara ens toca a tots nosaltres posar sobre la taula un model més racional, més acurat i més proper, evidentment, això depèn només de la nostra aposta personal i col·lectiva.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada